Entorn natural
El terme municipal d’Orpí té una extensió de 15,42 km2 i es troba situat a la banda de migdia de la comarca de l’Anoia, a la llinda de les terres penedesenques. Limita al nord amb els termes de Carme i Santa Margarida de Montbui, a l’est amb el municipi de Carme, al sud amb la Llacuna i Sant Joan de Mediona, terme aquest darrer pertanyent a l´Alt Penedès, i a l’oest amb Santa Maria de Miralles. El terme d’Orpí és enclavat a la vall mitjana de la riera de Carme, la qual discorre pel centre del terme en direcció oest-est. Paral·lel al riu en tota la seva longitud hi ha un traçat d’un ramal de la carretera que des de la Pobla de Claramunt connectada amb la carretera d’Igualada a Valls, prop de Miralles. El relleu orpinenc és constituït per les elevacions de la Serralada prelitoral , entre les quals destaca la serra de Feixes o d’Orpinell, formada per roques calcàries eocèniques, de 737 metres d’altitud, situada a la banda sud del terme, en la llinda del terme de la Llacuna i de la comarca de l’Alt Penedès. En aquesta serra podem trobar una pedrera explotada per Uniland que extreu les roques abans esmentades. En conjunt les terres del terme d’Orpí mostren un aspecte muntanyós i accidentat, amb predomini dels matolls i formacions arbustives de degradació ( 45%) i els boscos (14%).
Entre els conreus, la major part de la terra és ocupada per cereals ( 319 ha), vinya (47 ha), oliveres, ametllers i fruiters ( 167 ha) i hortes (33 ha), regades amb l´aigua de la riera de Carme. Igualment aquestes aigües han estat utilitzades en totes les èpoques per molins paperers i drapers edificats a les seves riberes. També existeixen diverses deus d´aigua destinades al consum humà, entre les quals la Font Bertrana, situada a la serra de Feixes, com també la procedent de les deus de Can Bou, canalitzada fins a Montbui i Igualada per l´empresa “ Aigües Artés, S.A”.
El poblament d’Orpí es troba dispers en tres nuclis principals. Adossada al Castell, edificat a 447 metres d’altitud, en un turó sobre la ribera dreta de la riera de Carme, existeix l’església parroquial de Sant Miquel d’Orpí, d’estil romànic, l’antiga casa rectoral i un conjunt de cases escassament poblades, en una de les quals hi ha establert un negoci hostaler. A la plana, a banda Esquerra de la riera de Carme, s’hi troba el nucli deshabitat de Santa Càndia format per l´ermita de Santa Càndia, edificada en estil pre-romànic i un conjunt de diverses cases aglomerades. Finalment aigües avall de la riera de Carme i ja pràcticament al llindar del terme municipal, hi ha el barri de Can Bou, antic nucli industrial i paperer que ha crescut considerablement fins a convertir-se en la capital de municipi i en una zona residencial i d´estiueig. Al marge d’aquests agrupaments parcials, existeixen diverses masies i caserius dispersos pel terme, com els de Feixes, situat a la serra del mateix nom, avui totalment despoblat o les masies de can Palet, Can Montserrat, Can Cintet, Can Balcells, etc.