Història

Món antic

Estem mancats de dades arqueològiques  per tal de reconstruir la prehistòria i el món antic d´Orpí. Les poques que disposem, les tenim a Santa Càndia. Efectivament, en uns petits turonets que existeixen prop de la desviació de la carretera que mena al llogarret de Santa Càndia hi han detectades les restes de materials arqueològics corresponents al període ibero-romà o ibèric final, però comença a perfilar-se el pes del domini romà. En aquest indret han aparegut fragments de cerámica ibérica. En el decurs de les campanyes  de restauració dutes a l´ermita de Santa Càndia, es van descubrir un camp de Sitges a l´interior de l´ermita – grans dipòsits ovoides excavats al sòl- que segons els escavadors, possiblement eren d´època ibérica.
Cal interpretar aquest conjunt com un tipus d´establiment amb una petita comunitat ibérica camperola, segurament de lacetans, de carácter rural dispers, dedicada a l´activitat de l´agricultura de secà i concretament al conreu del blat. Aquest tipus de poblament rural disperses molt corrent a la comarca de l´Anoia i contrasta amb el concentrat i amb els poblats sovint fortificats de la Laietània i de l´àrea il.lergeta; tanmateix, és el característic de la zona nord de la Cossetània i d´altres indret de Catalunya. Com ja hem comentat, l´activitat primària era l´agricultura, però no cal oblidar altres dedicacions com la ramaderia i la cacera; com activitats artesanals de la terrissa a mà i a torn, la tèxtil, a més de l´intercanvi. Aquest tipus de poblament rural sofrirà posterirment un procés de concentració en vil les romano-republicanes i alt-imperila, ja sota el domini polític i cultural romà.

Les jurisdiccions feudals sobre el Castell d´Orpí

Les primeres notícies històriques d´Orpí daten de l´any 978, quan el territori d´Aupirino és esmentat com a termenal entre els bisbals de Vic i Barcelona. La primera menció concreta a l´existència del Castell d´Orpí, bé que indirecta,apareix l´any 987, quan és descrit entre els limits del terme del Castell de Miralles, de la qual es diu que afrontat per la banda de llevant amb el castro Aupirini. No es té documentació anterior a aquesta época degut a les greus destruccions que hi hagué a la zona per les incursions serraines coetànies, comandades per Almansur, en el transcurs de les quals fou desvastada la ciutat de Barcelona i el monestir benedictí de Santa Cugat del Vallès. D´altra banda, en aquesta época coincideixen els primers esments a l´existència de moltes fortaleses edificades en aquesta zona fronterera amb l´islam. En aquesta época repobladora, les terres meridionals de la Marca Hispànica, eren una zona insegura i sotmesa a contingències diverses. Poc després de l´atac d´Almansur , vers l´any 990, tota l`area fronterera sofrí una greu secada, que provocà la fugida de molts pobladors, i fins i tot arribaren a abandonar-se en part els propers castells de Miralles, Tous i Montbui. És posible que per la seva proximitat també les terres d´Orpí sofrissin els mateixos avatars i fossin igualment abandonades.
A l´any 1003 es produí una altre incursió serraino que devastà tota la comarca de l´Anoia com també ho foren el Penedés, i el Bages en anys anteriors o posteriors. Data dels anys immediatamet posterior a aquesta incursió musulmanda la primera noticia documental concreta sobre el terme del Castell d´Orpí: uns alous que l´any 2005 foren cedits per la vescomtessa Geriberga al monestir de Sant Cugat del Vallès, juntament amb altres alous de Capellades, Carme i  Claramunt, tots ells situats en terres del comtat de Barcelona.
Data possiblement dels segles XII l´entrada del domini d´Orpí en l´òrbita dels senyors de Claramunt, emparentats amb els Cardona des de l´any 1083.
L´any 1205 Ramon de Guàrdia, marit de Saurina de Claramunt, deixà en  testament el Castell i el terme d´Orpí, juntament amb altres fortaleses de la comarca, al seu fill Guillem de Aentre Guillem de Claramunt i Ponç de Cervera, per la qual aquest darrer entrava en possessió de part de la jurisdicció sobre els seus dominis, entre els quals una de les castlanies sobre el Castell i el terme d´Orpí. A mitjans del segle XIII la jurisdicció sobre Orpí s´havia disgregat considerablement i mentre la casa vescomtal de Cardona, per mitjà dels seus lligams familiars amb els Claramunt, havien esdevingut senyors dels dominis o com a tals detentaven al mer imperio o jurisdicció alta, en canvi l´exercici del mixt imperi o jurisdicció baixa es trobava repartida entre diversos castlans: Ponç de Cervera a la castlania major, Arnau de Montfalcó, per la castlanaia segona i Catalana d´Orpí, filla de Guillem de Pontons, per la tercera castlania. Durant aquests anys de començaments del segle XIV l´actuació de Ramon Tort transcendí de molt la seva qualitat de castlà major d´Orpí, i per que sembla passà a convertir-se en un dels homes de confiança dels vescomte Ramon Folc de Cardona, en nom del qual actuava l´any 1318 com a procurador de la baronia de la Conca d´Òdena. L´ny 1320, en el transcurs de les bandositats suscitades entre Ramon Folc de Cardona i l´infant Alfons, el futur rei Alfons el Benigne, el cavaller Ramon Tort fou un dels membres destacats de la facció dels Cardona, i com a represalia a l´infant Alfons ordenà que fos destruït els Castell d´Orpí, del qual ell era castlà major.

La unificació de les castlanies d´Orpí per Berenguer Cellent

A mitjans dels segles XIV la jurisdicció sobre Orpí era exercida per Berenguer Cellent, el qual apareix com a titular del domini en el fogatge de l´any 1359.Berenguer Cellent avia accedit a la possessió de la castlania major sobre el Castell i terme d´Orpí per mitjà del seu matrimoni amb Violant, filla de Ramon Tort, senyor d´Orpí.A partir de la segona meitat del segle XIV assistim a successives actuacions de diversos membres de la familia Cellent tendents a unificar en un sol domini les diverses castlanies en què s´havia disgregat la jurisdicció baixa sobre el Castell d´Orpí. No fou fins l´any 1437 que la jurisdicció sobre el Castell i terme d´Orpí s´hava simplificat considerablement i restava com a domini de la casa comtal de Cardona pel que fa al mer imperi, de Bernat de Cellent pel que fa a la jurisdicció baixa després de la unificació de les tres castlanies abans existents,en poder de la familia Cellent.
D´altra banda , Bernat Cellent, castlà d´Orpí, en el transcurs de les trobanies de mitjans del segle XV era considerat com un dels més ferms aliats del comte de Cardona a les terres de l´Anoia i formava part de la facció feudal partidària del rei Joan II durant la guerra civil catalana. A causa precisament d´aquesta militancia reialista i de les bandositats executades contra la vila d´Igualada . L´any 1461 el sots-veguer d´Igualada havia segrestat a Bernat Cellent.
La titularitat del domini sobre el Castell i terme d´orpí quedarà vinculada durant més d´uns segles al llinatge dels Cellent, bé que a través de descendencia femenina. Efectivament, l´any 1497, Àngela Cellent, signà capítols matrimonials, i entre les clàusules d´aquests capítols s´establia la successió per primogenitura en la titularitat del domini d´Orpí, i el que és més important, s´ordenava el manteniment del cognom de Cellent en els posteriors heretera del domini, fos quina fos la línea beneficiària de l´herència. I efectivament, aquesta clàusula d´incorporació del cognom Cellent als hereters en l titularitat del domini d´Orpí fou escrupulosament respectada per les successives generacions de la familia de l´Orda.
La trajectòria ininterrompuda de propietaris feudals autòctons sobre el Castell d´Orpí s´extingí a partir de començaments dels segles XVII, quan la jurisdicció sobre Orpí previngué en herencia a la familia Bendicho, habitants de la vila d´Alcolea, del regne d´Aragó. L´any 1607 Francesc de l´Orda i Cellent instituí com a hereva universal la seva germana Dorotea, la qual contragué matrimoni amb Miquel Bendicho. En el testament del seu fill, també anomenat Miquel Bendicho, atorgat l´any 1649 davant el notari Ildefons Moles, de la ciutat de Saragossa, s´establien com a hereus del domini del Castell i terme d´Orpí a Josepa d´Ortal i Bendicho, el seu marit Francisco Ximénez de Ayerbe, infanzón, i els germans de Josep d´Ortal. Àngela d´Ortal i Bendicho o Dídac d´Ortal i Bendicho, tots ells habitants de la ciutat de Saragossa.

Orpí sota el domini de la familia Padró-Serrals d´Igualada ( segles XVII-XIX)

La trajectòria dominical dels senyoriu d´Orpí es veié considerablement alterada l´any 1677 per la compra de la jurisdicció sobre el terme per part de Joan Serrals d´ Igualada. D´aquesta manera es trencava la línea successòria natural que es remuntava des del segle XIII.
El comprador, Joan Serrals , era un paraire i gran hisendat d´Igualada que havia ocupat diversos càrrecs del govern corporatiu i havia esdevingut un dels primers contribuents de la població en els anys tombants dels segles XVII i XVIII. D´altra banda, la compra del  Castell d´Orpí per part de Joan Serrals , cal enmarcar-la en una operació económica de major envergadura que, que comprenia, a més, l´adquisició de diversos censals, morts, com també la castlanaia de les Corts de Cellent.Però per l´adquisició efectiva de la jurisdicció sobre el terme i Castell d´Orpí per part de Joan Serral i dels seus descendents de la familia Padró no és fins al 1707, degut a que els pagesos de la zona es negaren a pagar les prestacions feudals. Aquesta circumstància fou aprofitada per Caterina d´Aragó Folch de Cardona per reclamar diversos drets sobre el domini.